LA LLÚDRIGA
Mamífers / Carnívors (Animals d'Aigua)
Nom Científic: Lutra lutra
Hàbitat: Rius, llacs, aiguamolls, zones costaneres i boscos de ribera. Prefereix aigües netes amb abundància de peixos.
Pes: Entre 7 i 12 kg de mitjana; els mascles poden arribar fins als 20 kg.
Longevitat: En llibertat viuen uns 8 a 12 anys, tot i que en condicions òptimes poden arribar fins als 18 anys.
Cries: La gestació dura uns 62-67 dies. Solen tenir entre 1 i 4 cries per ventrada, que romanen amb la mare fins a l’any aproximadament.
Alimentació: Carnívora. S’alimenta sobretot de peixos, però també menja granotes, crancs, aus aquàtiques, petits mamífers i invertebrats.
Costums: És un animal solitari i territorial. Excel·lent nedadora i bussejadora, activa principalment al capvespre i durant la nit. Utilitza caus propers a l’aigua per descansar i criar.
Submarinista nata: Pot mantenir-se sota l’aigua fins a 5 minuts sense respirar.
Enginyeria natural: Construeix caus amb entrada subaquàtica que porten a una cambra seca amb ventilació.
Indicador ecològic: La seva presència és senyal d’aigües netes i ecosistemes saludables.
Història recent: Va patir una forta regressió als Països Catalans per contaminació i caça, però actualment es troba en procés de recuperació.
Comunicació: Utilitza sons aguts i xiulades per comunicar-se amb les cries i altres individus.
👉 La llúdriga és un emblema de la biodiversitat fluvial: quan hi és present, vol dir que el riu està viu i en bon estat.
Fotoparany
La llúdriga va ser la primera gran sorpresa d'aquesta afició que es diu fotoparany. Mai hauria pensat que a Tona, on no hi ha un riu estable, hi podria viure la llúdriga. Un dia vaig trobar un raconet amagat amb aigua força a prop d'un camí on acostumo a sortir a córrer, vaig enfocar la càmera a l'aigua i vaig tornar-hi passats uns dies. Des de la petita pantalla de la càmera vaig repassar in situ les fotos alt per alt com faig sempre i hi havia un animal que no havia vist mai: no semblava una fagina i tampoc s'assemblava a cap altre animal; aquell dia vaig córrer molt per arribar a casa, l'emoció em va fer trencar algun rècord de velocitat. Arribant a casa i mirant la targeta SD a l'ordinador vaig veure que realment podia ser una llúdriga. Vaig buscar informació d'imatges de llúdriga fins a comprovar que certament es tractava d'aquest simpàtic animal. El mateix dia vaig tornar al lloc a deixar més dies la càmera però la poca aigua que hi havia s'havia assecat del tot i com a molt vaig captar un senglar removent amb el morro el fang. Dos anys després vaig tornar a captar una llúdriga a uns 200 metres al mateix torrent al lloc on he deixat més temps la càmera.