Captures + difícils

El lloc on vaig deixar la càmera l'acabava de descobrir i era a només 25 metres d'un camí concorregut. Havia plogut i vaig veure que hi havia aigua. Al cap de només 2 dies vaig anar-hi i vaig trobar que havia captat la llúdriga. Cal dir que a Tona no hi ha un riu estable i que, per tant, la possibilitat de trobar una llúdriga era remota. Dos anys després en vaig captar una altra a uns 100 metres. 

Vaig descobrir un cau de conills i hi vaig posar una càmera a sobre enganxada a una branca. Vaig captar desenes de conills i de sobte em va aparèixer una mare guilla i la seva cria intentant caçar a la llodriguera. La mare guilla entra del tot al cau i la petita tot i posar-hi ganes no acaba d'entrar-hi, s'ho va mirant tot amb curiositat. Aprenentatge en estat pur, en estat salvatge. 

Vaig descobrir una baixada feta per bèsties i vaig posar una càmera enfocant-hi. Uns dies després vaig comprovar que efectivament era un lloc de pas i dels bons. Una matinada vaig captar aquesta imatge que sembla treta d'una pel·lícula: mentre un cabirol es para davant de la càmera al fons apareix l'altre que amb la llum de l'alba fan una imatge preciosa. 

Tenia una ubicació perfecta de la càmera perquè enfocava la poca aigua que hi havia en molts metres degut a la sequera. Mai havia captat més d'una fagina a la mateixa escena i aquí en van aparèixer tres de cop. Va ser una sorpresa majúscula i veient la salut que mostren els exemplars segur que a hores d'ara ja han criat perpetuant així l'espècie. 

Vaig trobar aquesta ubicació després d'endinsar-me al bosc i vaig comprovar de seguida que era un lloc ideal. Sempre apareixia un esquirol solitari un dia va aparèixer acompanyat d'un altre en una espècie de ball preciós perfectament enquadrat a les imatges. 

Aquest aligot va ser el primer rapinyaire captat i després en vindrien més. És un ocell que se m'havia aparegut pel bosc alguna vegada i per fi vaig poder captar perfectament a la ubicació del tronc. S'hi va estar una bona estona i va ser genial observar-lo amb tranquil·litat. 

Aquesta és la primera escena de caça que vaig captar  i em va fer molta il·lusió; sovint havia captat genetes o fagines en mode caça però mai amb la presa encara bellugant a les dents. Hauria estat molt bé enganxar l'escena uns segons abans però no em queixaré pas. 

Feia mesos que tenia el visó americà en el punt de mira però només l'havia captat en moviment i no el podia apreciar bé; amb aquesta escena el vaig poder captar perfectament: els seus moviments, la seva pell, la seva expressió...

Vaig descobrir aquesta ubicació seguint un rierol i em va semblar perfecta perquè es veia d'una hora lluny que era una zona de pas. Certament allà hi vaig captar molts animals i em va fer molta gràcia aquest teixó que s'espanta amb la càmera i fa aquest so tan curiós de defensa, o atac. 

Captar una mostela és una missió quasi impossible i molts aficionats al fotoparany ho podran corroborar. Repassant imatges em va sortir aquesta preciosa mostela que com que es para una mica es pot veure força bé, en cas contrari sortiria  només una línia estranya. 

Aquest vídeo m'agrada molt perquè es veuen cinc garrins de senglar amb les seves ratlles característiques buscant menjar pel bosc sense cap adult. Hi ha un senglar atrevit que deu ser el líder i després la resta de tropa que el va seguint sense saber ben bé perquè, fan gràcia com salten. 

En el vídeo es veu una geneta (o un tros) a la dreta de les imatges. Per casualitat passa el visó americà i la geneta resta immòbil evitant un conflicte, quan ha passat el perill la geneta es torna a moure. És realment complicat captar els dos animals de cop. 

En aquest vídeo veiem un encontre entre una fagina i una guineu jove. D'entrada els dos animals només volen beure aigua (estem en plena sequera), però després l'instint de la guilla fa que persegueixi a la fagina que, molt més àgil, s'escapa fàcilment. En una càmera que tenia uns metres més enllà vaig veure com la fagina li va agafar 5 segons d'avantatge com res.